Choose skin color

Reset to default

El català i els nous ciutadans de Catalunya

En el bloc “De més verdes en maduren“, de la Rosa Lizandra, hem llegit:
Un 55% dels immigrants que viuen a Catalunya no saben català i un 22% admet que ni tan sols l’entenen. Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat un estudi sobre la percepció de la realitat social i política de Catalunya dels ciutadans d’origen estranger, elaborat per la Fundació ACSAR, que es va presentar el passat 9 d’octubre a les jornades sobre polítiques locals de diversitat i ciutadania.
Són dades certament preocupants perquè demostren que el català no és necessari per viure a Catalunya. Això no ens ve de nou, ja ho sabíem, com també sabem que el català no és necessari per fer de jutge, de professor universitari o de metge, però no podem interpretar el desconeixement del català entre la població nouvinguda com una dada més perquè és un fenomen que pot tenir una gran transcendència en el futur.
Com bé diu l’autora, “Aquí hi ha molta feina per fer, però la més urgent és aconseguir que el català sigui necessari per viure a Catalunya. La persona nouvinguda l’ha de veure com un element integrador que li faciliti l’accés al món laboral i la inserció a la nova societat. Si aconseguim això tothom hi sortirà guanyant.”
És un fet que molts dels joves que atenem a Punt de Referència no són autòctons i per a una bona part d’ells, el castellà és la llengua que han adoptat (o els hem fet adoptar) per formar part de la nostra societat. En aquest sentit, els voluntariat i els professionals de Punt tenim una excel·lent oportunitat -i també una responsabilitat- d’exercir el nostre rol de pont cultural i acompanyar-los en l’aprenentatge i l’ús del català.
Podeu llegir l’article sencer clicant aquí.
Comparteix:

0 Comentaris

Deixa un comentari

El teu correu no serà publicat